Dimecres, 6 de juliol de 2011
LA FADA, L'ÀVIA I L'OLGA




Va escollir un enorme llorer que s’enfilava per l’eixida. Feia poc que l’havia descobert i de seguida s’adonà que aquell seria el millor lloc per viure.
Els llamps l’espantaven i ella sabia que aquell arbust la protegiria.
Li agradava observar l’afable dona que cada dia sortia, pausadament, a gaudir del seu jardí. Cada tarda s’asseia a la cadira de fusta guarnida amb un coixí de puntes.
Aquelles puntes la fascinaven per la seva senzillesa, igual que la dona.
La petita fada va buscar el millor lloc per fer el seu cau.
Calia estar a cobert. El Sol l’acariciava suaument, les fulles l’aixoplugaven de la pluja, el tronc gruixut li donava seguretat i els fruits vermells penjaven mandrosament donant color.
Estava instal•lada.
Puntualment apareixia la dona. Sempre portava un llibre que obria amb lentitud. Abans de llegir s’embriagava de flors, de colors, de pau i de silenci.
La fada la mirava encuriosida.
Era una dona multicolor. D’una estètica complicada que la deixava hipnotitzada.
La fada cercava la fulla més ampla, la més còmode que trobava i sobretot la que quedava lluny de la mirada de la dona.
Les tardes es feien cada dia més llargues i més suaus.
Una bona estirada, un ampli badall ... de sobte una rialla.
La fada corre a amagar-se. Un gran somriure omple de llum l’eixida.
La dona no està sola.
No porta cap llibre a la mà i l’acompanya una petita nena sorollosa i riallera.
Fa massa soroll i riu escandalosament.
Porta a les mans un munt de cosetes de mil colors massa cridaneres. La fada tanca els ulls, malhumorada.
La nena riu. L’àvia somriu. La fada arrufa el nas.
No vol mirar com es diverteixen, com expliquen històries i com construeixen vincles que només coneixen les àvies i les petites princeses.
Amagada en el seu amagatall la fada espia la nena. De sobte se n’adona que és bonica. Porta un vestit de color rosa, el seu preferit.
Aparta una fulla per mirar-la millor.
Uns ulls riallers apareixen quan s’aparta el cabell de color avellana de la cara.
Avui la mirada de l’avia també brilla especialment.
Comença a parlar amb la nena però la fada no sent el que diuen. Caldrà acostar-se més.
Es mou entre les fulles del seu estimat llorer i s’acosta. Cal, però, ser prudent no fos cas que la descobreixin.
Com més la mira més li agrada aquesta petita sorollosa que ha copsat tota l’atenció de la dona.
De sobte la dona mira tendrament a la nena i amb un gir ràpid de cap mira la fada.
La fada s’espanta i s’amaga però la curiositat fa que gairebé no es mogui del lloc on està.
La dona somriu de nou i diu:
- Saps una cosa Olga? En el meu jardí viu una fada que cada dia comparteix el silenci amb mi.