lunes, 18 de enero de 2016

NO CITA
Unes gotes de perfum i surt rapidament de casa per anar a la no cita.
Fa fred i és capvespre. La dona camina rapidament tot deixant el rastre de l’olor pels carrers.
Sap que la reconèixen per aquest perfum i això li dóna una femenitat amb la que ella sap jugar. 
Està contenta. Té ganes de xerrar, de riure una estona i de fer una copa.
 Ell arriba puntualment. El mira de fit a fit i estar segura que passaran una bona vetllada.

La plaça està il·luminada amb llum subtil. La copa a la mà, la conversa i un lleu joc s'escampa irremediablement al seu voltant.
Les hores passen com si d’una bruma es tractés. El vespre dóna pas a la nit i les mirades entre ells es transformen lentament en diferents matissos gairebé imperceptibles però plens de química.
Escalfor, petons tèbis, somriures cómplices i tot d’una, ebris de passió, es fonen a la nit.