Dissabte, 20 d'agost de 2011
AMICS

La Marta i l’Hugo es van fer amics al minut de conèixer-se. Gaudien un de l’altre.

Entre ells dos es va crear un vincle indestructible.
Cada any es retrobaven de nou.
La Marta feia un gran viatge. Primer en avió sobrevolant tot el país i després en cotxe per arribar a la costa d’aigua freda on vivia l’Hugo.
El ritual de salutació era sempre el mateix: petons i abraçades al veure’s de nou, carícies a l’esquena i una bona dosis de pessigolles per riure junts.
Amb una sola mirada es posaven al dia de com havia anat l’any. Un llarg hivern que la Marta passava estudiant i treballant. L’Hugo se’l passava fent les seves rutines diàries.
Nedaven junts tota l’estona.
L’Hugo amb la seva gran força es carregava la Marta a l’esquena i la portava amb lleugeresa a jugar amb les onades. Els dos amics reien entre les bombolles d’escuma que apareixen quan gaudien un de l’altre.
Ben aviat esgotaven el seu temps, malgrat tot l’intensitat del moment era un regal i no malbarataven ni un segon.
L’instant del comiat no era trist. Ells sabien que no s’acomiadaven, mai ho fas d’un amic quan saps que sempre està amb tu.
El primer any que es van conèixer l’Hugo va regalar un dofí rosa a la Marta. Els dofins no són roses però les coses tenen el color de les nostres percepcions i la seva amistat era de color rosa.
Era hora de tornar.
No calen paraules. Només mirar-se, abraçar-se i fer-se un dolç petó.
La Marta, la noia, torna a la seva ciutat.
L’Hugo, el dofí, salta per la seva llacuna.

Els dos amics es retrobaran de nou cada dia en el món dels pensaments i els records a on els dofins poden ser de color rosa i l’amistat eterna.