Dilluns, 10 d'octubre de 2011
SANTSA
Podria escriure paraules boniques.
Descriure el paisatge més meravellós.
Transmetre la sensació de llibertat i felicitat.
Interpretar la música que fan els pollancres quan els mou el vent.
Xiuxiuejar la remor que es sent del mar.

Podria explicar com el vent suau m’acarona i juga amb els meus cabells.

Encomanar la quietud i la pau del moment.

També podria mostrar dolçament el que veuen els meus ulls.

Besar-te suaument i compartir el meu somriure com sempre faig.


Però no ho faré.

Només m’embriagaré del moment i te’l regalaré, com et regalo una cançó.

L’embolicaré amb el somni que ningú veu però que sabem que existeix.

Respiraré la serenor i pensaré, com diu el músic, que meravellosa és la vida.